L'accentució

L'accentució

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantaré               comité                 mossén               cafè                        aprèn

entén                   puré                       alé                     pagés                    imprès

irlandés               cinqué                  només                entés                    tambè

consomé             congrés               gairebè                faré                       interés

això                       ressò                     boiròs                  afició                   ambdós

espòs                   presò                    arròs                     cotó                      refós

exclòs                   allò                        però                      sinó                      curiós

talòs                      gloriòs                 repós                    difós                     inclós

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.

riuet                      colliu                     demà                    permis                 aniràn

algún                    llumins                  Ramón                 porro                    avís

així                       crostó                   votació                 anireu                  Ferran

procès                  respón                    cigró                   campió                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

corríem                deies                    telèfon                           dèbil                     reiem

escrivia                origens                parlavem                      orfe                       fessin

xerif                      llapis                     avisaven                       núvol                    diguessiu

feieu                     cantaveu             fenómen                        sortieu                  cérvol

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grècia                 espaiosa              patiria                   trajectoria                   mengessin

artilleria             polvora               Letonia                 policia                           camera

academia           esglesia               pertinent              ferestega                      origen

palauet                hostilitat             ciència                  exigua                            dolcíssima

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

hoquei              olimpiades         dioptria                xassis                      èlit

xándall              medul·la             viking                    reptil                     periode

atmòsfera          interfon            neumonia          termostat                 tulipa

isobara               missil                  fútbol                     textil                    omoplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu net te un os de la ma més llarg del que es normal.

2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.

3. Te més son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.

5. Els béns de l’acusat son un pel més reduïts del que creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, però només recordo que desprès d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramón, però, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un cafè espes amb un gust estranyament curios?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algún problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Despres de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles músiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funció sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino que més aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit més estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gràcies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.

Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura veie així que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Més petita que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tórtora perque la Sofia digué: “Miri, mamá, una tortora. Tan salvatges que són…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
 La vida després de Déu, Matthew Tree

SOLUCIONARI:
  https://ismafuster.wordpress.com/2013/04/02/solucions-exercicis-daccentuacio/